Stockmann





Henrik Ibsen és el poeta del neguit. Del neguit de la civilitza- ció. Observa els homes, com a ratolins de laboratori, i percep amb finesa la contradicció terrible entre l'individu i la moral. En una carta al seu amic Brandes el 4 de gener del 1882 escriu "...per mi, la llibertat, és la més alta i la més necessària condició per viure... ". Potser per aquesta raó, els seus herois s'enfronten al món en defensa d'aquesta llibertat individual, tot imposant la pròpia natura contra els convencionalismes mesquins, estúpids i reaccionaris de la societat burgesa. Malauradament per ells, l'excessiva distància entre allò que desitgen i allò que poden obtenir és sovint la causa de la seva tragèdia. El Dr. Stockmann, protagonista d'Un enemic del poble (1882), no n'és menys. Les Antonietes hem titulat l'espectacle Stockmann perquè pensem que el doctor i la seva defensa de la veritat, és una figura que valdria la pena tenir sempre present. Sobretot en aquest moment on el món que coneixem se'ns esmicola a les mans, la llibertat individual és administrada amb compta- gotes i el futur es mostra carregat d'incertesa. Per fortuna, nosaltres no som personatges d'una tragèdia d'Ibsen i podem lluitar, per algun dia, aconseguir allunyar-nos de la inevitable tragèdia. Oriol Tarrasón

tràiler


obra sencera


Stockmann és una adaptació lliure d’ Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen. Un text que carrega contra els plantejaments partidistes i liberals que afirmen que la majoria, en tot govern democràtic, ostenta la veritat. Ibsen ho qüestiona servint-se dialècticament del Dr. Stockmann. Aquest, dolgut davant la misèria moral dels dirigents de la seva ciutat, proposa acabar amb ells i la seva societat rància i envellida per fer-ne una de nova que se sustenti en la defensa dels homes dignes i lliures. I per acabar afirmant que l’home més fort del món és l’home que està més sol.




Direcció: Oriol Tarrasón. Intèrprets: Bernat Quintana, Pep Ambròs, Annabel Castan, Mireia Illamola, Arnau Puig. Escenografia i atrezzo: Les Antonietes. So: Eduardo Arbide.  Iluminació: Iñaqui Garzón.Una producció de LES ANTONIETES TEATRE. Fotos: David Tarrasón
















Leave a Reply